Blockchain: la transferència de dades digitals no centralitzada

El blockchain o cadena de blocs és una tecnologia que permet transferir dades digitals mitjançant un sistema de codificació de la informació molt sofisticat, i de forma completament segura.

Per entendre-ho, el blockchain seria com un llibre de comptabilitat on es registren totes les entrades i sortides de qualsevol transacció. Per això es diu que és un llibre d’esdeveniments digitals.

Una de les novetats més característiques del blockchain és que no es tracta d’un sistema centralitzat, és a dir, que no requereix d’un intermediari que identifiqui i certifiqui la informació. Per contra, les dades estan distribuïdes en nodes –ordinadors o servidors– independents entre si que registren i validen la informació, sense necessitat que hi hagi una relació de confiança entre ells.

Aquestes cadenes de blocs només es poden actualitzar per consens general. Dit d’una altra manera, la informació únicament es podrà legitimar quan la majoria de les parts es posin d’acord per fer-ho. És més, una vegada introduïda la informació, no es pot esborrar.

En aquest sentit, el gran avantatge de la cadena de blocs és que, si es canviés el registre en un node de la cadena, se sincronitzaria automàticament amb la resta de parts. Així mateix, si caigués la xarxa d’algun dels ordinadors o servidors del blockchain, la informació no perillaria, romandria intacta sempre i quan almenys una de les parts continués funcionant.

Com funciona el blockchain?

El funcionament del blockchain depèn de la interacció de tots els nodes o parts que integren la cadena. En línies generals, se segueix aquest procediment:

 

blockchain

 

  1. Transacció. Les diferents parts intercanvien dades, ja siguin contractes, registres mèdics, factures o qualsevol altre element amb un format digital.
  2. Verificació. En funció dels paràmetres de la xarxa, la transacció pot ser verificada a l’instant o bé dirigida a una cua de transaccions pendents. En aquest cas, els nodes han de determinar si les transaccions són vàlides o no.
  3. Estructura. Cada bloc s’identifica amb un hash o sistema cartogràfic, és a dir, un algorisme consensuat per totes les parts. La seqüència de hashes enllaçats crea una cadena segura i interdependent.
  4. Validació. Abans d’afegir-se a la cadena, els blocs s’han de validar. Una de les fórmules de validació més comunes en les cadenes obertes és una prova de treball: un sistema que, per evitar comportaments indesitjats com l’spam, requereix que el client del servei realitzi algun tipus d’operació.
  5. Mineria. En aquest pas s’afegeixen al llibre de comptabilitat els registres de transacció que conformen la cadena de blocs.
  6. Cadena. Cada node afegeix el bloc a la cadena, que es distribueix al llarg de la xarxa.
  7. Protecció. L’estructura de la cadena està preparada per protegir-se d’atacs. Per exemple, en el cas que algun actor maliciós intentés alterar algun element de la cadena, la resta de nodes detectarien aquests canvis i rebutjarien el bloc de la cadena.

 

Quines aplicacions té?

El blockchain va néixer amb el Bitcoin: es tracta de la tecnologia que fa possible el funcionament d’aquesta criptodivisa, i actua com a base de dades i còpia de seguretat.

Amb el temps, la cadena de blocs ha adquirit molts altres usos. Un dels majors potencials està en els contractes intel·ligents. Gràcies a aquesta tecnologia, es podran fer acords i transaccions sense necessitat d’intermediaris com els pagaments a distribuïdors.

També destaca l’aplicació del blockchain a l’Internet de les Coses, ja que permet que els nostres dispositius es puguin comunicar de forma segura. Per exemple, podria donar-se el cas que el nostre frigorífic compri iogurts al supermercat online quan detecti que s’han acabat.

Aquests són tan sols alguns exemples de la infinitat d’aplicacions que pot adquirir el blockchain. En coneixes alguna altra? Deixa’ns el teu comentari!

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *